PRESCIÈNCIA, [PRECIENCIA] s.

Coneixença innata de coses encara no esdevingudes.

"Sinderitzant / aquella preciencia
D aquell Deu gran / qui tal vos ha previst
Que res no us tolch / de quant en vos ha vist
Ne s poch mudar / ne causar differencia."
Cardona, Berenguer Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"... las quals poden fer testimoni ensemps ab totas las altras cosas atrás ditas en aquest breu tractat de la mirable e incomprensible potencia, providencia, magnificencia y presciencia de nostre senyor Deu..."
Sentències catòliques f. sign. E

"Posem que no fos neguna presciencia, ¿pories pensar que les coses que son fetes per lo franch arbitre fossen forçadament fetes?"
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. V, prosa IV